Can Fàbrega

Trobada amb la Dolors a can Fàbrega, a tocar la riera del Torn, municipi de Sant Ferriol. La Dolors és una dona apassionada per la història, pels documents antics, per les fotografies de color sèpia… Una persona que ha fet recerca als nostres arxius i que escolta les històries orals amb unes altres orelles. Segurament que si la cara de la llinda del mas pogués parlar m’explicaria amb detall moltes de les històries que la Dolors ha descobert en documents i pergamins o que ha escoltat per tradició oral de la gent de la casa. Històries relacionades amb carboners i traginers que s’aturaven a la plaça, les barbaritats comeses pels soldats napoleònics, l’afusellament, l’any 1840, d’en Parrot i en Cadena pel sometent. Hi ha un tipus d’històries, però, que no es poden trobar en cap arxiu. Són històries orals, trameses de generació en generació. La Dolors me n’ha regalat unes quantes. Als anys quaranta del segle passat per aquests verals corrien alguns maquis que eren perseguits per la guàrdia civil com si fossin llops. Un dia una patrulla amagada n'esperava uns quants que havien anat a cal Sec, a l’hostal del Torn. Agotnats amb les metralletes a punt els guàrdies esperaven el moment per sorprendre els maquis. Aquella mateixa nit, un estadant de can Fàbrega havia mort i la gent del Torn, tal com era costum secular, baixava al mas a donar el condol. En la foscor de la nit nombroses persones capcotes baixaven cap a can Fàbrega. El tragí d'aquell vespre va desorientar els guàrdies i els maquis van poder escapolir-se muntanya amunt sense perill. Potser van passar per la plaça de les Bruixes, un indret on neix una doll d’aigua permanent i on la gent de can Fàbrega hi solia portar el bestiar a abeurar. Aquella nit els maquis van ballar amb les bruixes.


 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Can Fàbrega

Trobada amb la Dolors a can Fàbrega, a tocar la riera del Torn, municipi de Sant Ferriol. La Dolors és una dona apassionada per la història, pels documents antics, per les fotografies de color sèpia… Una persona que ha fet recerca als nostres arxius i que escolta les històries orals amb unes altres orelles. Segurament que si la cara de la llinda del mas pogués parlar m’explicaria amb detall moltes de les històries que la Dolors ha descobert en documents i pergamins o que ha escoltat per tradició oral de la gent de la casa. Històries relacionades amb carboners i traginers que s’aturaven a la plaça, les barbaritats comeses pels soldats napoleònics, l’afusellament, l’any 1840, d’en Parrot i en Cadena pel sometent. Hi ha un tipus d’històries, però, que no es poden trobar en cap arxiu. Són històries orals, trameses de generació en generació. La Dolors me n’ha regalat unes quantes. Als anys quaranta del segle passat per aquests verals corrien alguns maquis que eren perseguits per la guàrdia civil com si fossin llops. Un dia una patrulla amagada n’esperava uns quants que havien anat a cal Sec, a l’hostal del Torn. Agotnats amb les metralletes a punt els guàrdies esperaven el moment per sorprendre els maquis. Aquella mateixa nit, un estadant de can Fàbrega havia mort i la gent del Torn, tal com era costum secular, baixava al mas a donar el condol. En la foscor de la nit nombroses persones capcotes baixaven cap a can Fàbrega. El tragí d’aquell vespre va desorientar els guàrdies i els maquis van poder escapolir-se muntanya amunt sense perill. Potser van passar per la plaça de les Bruixes, un indret on neix una doll d’aigua permanent i on la gent de can Fàbrega hi solia portar el bestiar a abeurar. Aquella nit els maquis van ballar amb les bruixes.



 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.