El trànsit al carrer

Banyoles (1942)
Era una època d’escassetat. Ens anàvem recuperant molt a poc a poc de la guerra. Vivíem una dictadura i Europa ens havia tancat les fronteres i quasi no teníem gasolina.
Els cotxes i motos particulars es podien comptar amb els dits de la mà. Els pocs cotxes de línia i camions portaven una caldera de gasogen. Aquest sistema reduïa molt la velocitat. El trànsit estava poc controlat. Els passatgers que no cabien a dins del vehicle els col·locaven a dalt, amb unes boquetes a prop dels equipatges.
Les poques deixalles eren recollides en una galleda per tirar-les al carro de les escombraries, que portava una campaneta per avisar la seva prèsència.
De tant en tant, passava el pregoner, tocava un toc de trompeta i llegia en veu alta les ordenances de l’Ajuntament.
Cada matí sentíem també el toc de corneta del repartidor de cafè que distribuïa aquesta beguda per les cases.
Els dimarts i divendres també circulava el carro verd que repartia la carn a les carnisseries. Algunes vegades sentíem el xiulet de l’esmolet, que esmolava les eines de tall.
Passaven tants pocs vehicles que els nens jugaven a pilota al carrer.

Text de Josep Pinatella

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.